T'interessa

Església de Santa Maria de la Valldigna

Església de Santa Maria de la Valldigna

Església primitiva: segle XIV. Segona església: segle XV fins a 1644 (abat Francesc Talavera). Església actual: des de 1648 (abat Rafael Trobat) fins a 1697 (abat Josep Castillo).

Lloc destinat a l'oració comunitària. Planta de creu llatina amb atri, sis capelles laterals, creuer o transsepte i presbiteri, on se situava el cor. Envoltant la capçalera es troben la sagristia i el reresagrari. Al fons, la torre del campanar.

És l'edifici millor conservat de tot el conjunt. Hi ha evidències de dos temples anteriors, el primer del segle XIV i el segon del segle XV, els vestigis del qual es poden veure en el costat extern del mur sud de l'església. Recents excavacions arqueològiques han pogut concretar algunes incògnites de la seua disposició.

La primera església va quedar destruïda després del terratrémol de 1396 i la segona va ser derrocada pel terratrémol de 1644. El temple va quedar conclòs l'any 1699. Consta d'una sola nau amb volta de mig punt, reforçada amb arcs torals i coberta de dos aigües. En el creuer s'eleva una cúpula apuntada. A cada costat de la capçalera s'ubiquen les sagristies i darrere el rerecor, al qual s'accedia per una porta, damunt de la qual es trobava el tron giratori de Santa Maria de la Valldigna i el cambril. Predomina en l'interior un marcat classicisme que s'expressa en els seus elements constructius, contrastant estos amb la profusa decoració pictòrica i ornamental en la part alta del temple. L'atri es va adossar a l'església l'any 1697 i en el seu interior podem trobar tres pintures al fresc, dos d'elles a un costat i a l'altre de la porta d'accés al temple i una tercera situada sobre la llinda de la porta d'entrada. La torre campanar es va començar a construir l'any 1652 i consta de tres cossos: el primer correspon a una de les torres que protegien l'església del segle XV; el segon és el cos de campanes i el tercer el constituïx l'acabament o templet típic dels campanars valencians d'adscripció barroca.