Claustre del silenci - Monasterio de la Valldigna

Segle XIV-XV.

Espai de comunicació entre les estances, amb pati central i lavatori. Comptava amb quatre galeries cobertes que s'utilitzaven per a passejar, llegir o meditar.

Element arquitectònic principal en els monestirs cistercencs. Espai més o menys quadrat, generalment enjardinat i rodejat de galeries on s'obrin les distintes dependències de la vida en comú. És lloc de pas obligatori per a desplaçar-se a qualsevol altra àrea del recinte de clausura.